Pàgines

21 de març del 2012

Itàlia 2010


Fitxa del viatge
Recorregut total: 2.014 km                         
Duració:  16 dies
Data: Agost 2010

L’agost del 2010 vam començar les nostres vacances embarcant al ferry direcció a Civitavecchia. Allà començaria la ruta de 16 dies i 2.000 Km per Itàlia amb les nostres motos.
Vam arribar al port de destí a les 20h del vespre i d’allà ens vam dirigir cap a Roma, els primers 80 Km en terres Italianes.

L’endemà, al llevar-nos i obrir la tenda, el primer que vam veure va ser la imatge de la Touno reposant al terra, això és el que passa per no calçar la moto en terreny de sorra. Amb la humitat de la nit, la pota de cabra es va anar ensorrant fins que la moto va vèncer. Aquesta va ser la primera anècdota del viatge.
Una vegada ben esmorzats i preparats, ens vam dirigir al centre per començar el dia de turisme per la històrica Roma. Va ser quan vam poder comprovar de primera mà la boja conducció dels romans. La circulació a Roma ciutat semblava una carrera, i més tenint en compte que no hi havia separació de carrils a l’asfalt.

Durant els tres dies que vam passar a Roma, vam visitar tots els llocs d’interès de la ciutat del César, és a dir, tots els monuments i llocs típics de la ciutat; el Coliseu, el Foro Romà, La Fontana di Trevi, la Plaça Navona, el Trastevere, el Vaticà,etc.



La última nit, abans d’emprendre ruta de nou, vam preparar els mapes i part de l’equipatge per sortir ben d’hora. Fent repàs del que portàvem de viatge ens vam adonar que ja ens havien passat varies coses. Va caure una de les motos, ens van robar les dos cadires plegables (única comoditat que dúiem) i ens havien multat per aparcar les motos a una plaça, a més d’una bona cremada a la cama amb un dels escapes de la Tuono.

L’endemà vam marxar cap a San Marino, volíem visitar la costa Est d’ Itàlia, d’on provenen molts pilots de Moto GP, com Rossi,  Dovi, de Angelis o Simoncelli. La veritat és que la ruta que vam fer tenia bones carreteres, molt divertides i amb paisatges espectaculars.
Esperàvem trobar un càmping a allà mateix, però no va ser possible localitzar-ne cap en el petit Estat. Així que després de fer varis tombs, i ja de nit, vam decidir seguir cap a la costa per localitzar el més aviat possible un lloc on passar la nit. Finalment vam arribar a Rimini, poble que ens va recordar molt a l’ambient de Lloret de Mar en plena temporada d’estiu. Vam dormir en un dels càmpings de l’avinguda principal per l’endemà anar a visitar Tavullia, el petit poble del 9 vegades campió del món de Motociclisme, lloc de peregrinatge de tot motero.
En arribar a Tavullia, el què ens va sorprendre va ser veure per tot arreu la gran quantitat de banderes, imatges de cartró, 46’s, logos de Yamaha i tot el què us pugueu imaginar sobre Valentino Rossi. Sota el campanar, just al costat de l’Oficial club de fans del 46, vam veure la pancarta de les 100 victòries que ell va mostrar en vèncer el GP d’Assen ‘09.



D’aquell poblet ens vam dirigir cap a Bolonia per visitar la fàbrica-museu de Ducati. La meitat del recorregut el vam fer plovent i vam decidir dormir en un bungalow per poder secar les coses i tenir-les a punt per l’endemà anar cap a Venècia. Així que ens vam instal·lar, ens vam dirigir a la visita de la casa de les Desmosedici, però en arribar, ens esperava una sorpresa. Tancat per vacances. Ens va sobtar molt que en ple mes d’agost estigués tancat a tots els turistes, però el guàrdia ens va dir que tornéssim al setembre.
Després de la decepció vam visitar Bolonia, ciutat industrial i bruta. No ens va agradar massa així que vam aprofitar per descansar i treure-li profit al Bungalow.

Al dia següent ens esperaven 160 km per anar cap a Venècia, destí que ens feia especial il·lusió. Vam gaudir d’un bon clima i vam acampar a un càmping al costat del mar,  just a pocs metres d’on agafaríem el ferry que ens duria a l’illa dels canals i les gòndoles.
A Venècia vam estar-hi un dia sencer per visitar els punts imprescindibles, com la Plaça Sant Marco, pujar al Campanile, entrar al Palau Ducale, el pont dels sospirs i fer una volta per totes les paradetes per tal d’ adquirir un parell de màscares típiques com a decoració per casa. 




Després d’haver caminat durant tot el dia sense parar, vam agafar el ferry que ens tornava al càmping, i vam preparar de nou tot l’equipatge per l’endemà tornar a marxar.
Aquell dia faríem 310 km per arribar a la Nova York medieval de la Toscana, Sant Gimignano. És el poble amb la millor Gelateria del Món, el poble amb torres com gratacels, un dels pobles que més ens va agradar de la Toscana.
Quan ens hi vam aproximar, vam trobar un càmping justament als peus del poble, i allà ens hi vam passar les següents 6 nits, fent així l’ últim camp base abans de tornar a casa.
Aquests dies per la Toscana vam gaudir de l’ambient pacífic i tranquil de la zona i  vam visitar molts pobles encantadors, com Volterra, Siena (coincidint amb l’època del Pàlio, amb tota la plaça preparada per l’organització de la cursa), Sant Gimignano, Pisa (on un venedor es va interessar excessivament per les nostres motos), Florència i  com no pudia ser d’una altre manera, el Circuit Mundialista del Mugello. En total, vam recórrer uns 650km per la bella Toscana.



L’últim dia vam tornar altre cop a Civitavecchia per embarcar al ferry que ens duria a casa. Durant l’espera al port vam conèixer un altre motero, un basc que viatjava sol amb una Teneré destartalada i que ens va explicar que acabava de recórrer els Balcans per pista. Això ens va fer més amè el viatge de tornada, ja que vam poder compartir aventures i experiències viscudes fins aquell dia i vam aprendre moltes coses d’un experimentat motard.

En arribar a la tarda següent al port de Barcelona, només ens faltava despedir-nos del nostre nou conegut i recórrer els 30 últims Km fins a casa, Granollers.
Per variar, ja havíem començat a parlar sobre el següent destí;  l’any vinent, Suïssa i Àustria.





Italia 2010

En agosto de 2010 empezamos nuestras vacaciones embarcándonos con nuestras motos al ferry que nos llevaría a Civitavecchia. Desde allí haríamos ruta durante los próximos 16 días y 2.000 Km. por Italia.
Llegamos al puerto de destino a las 20h de la tarde desde donde nos dirigimos hasta Roma, eran nuestros primeros 80 Km. en tierras italianas.

Al día siguiente, al despertarnos y abrir la tienda, lo primero que vimos fue la imagen de la Tuono reposando en el suelo, esto es lo que pasa por no asegurar la moto en la tierra. Con la humedad de la noche, la pata de cabra se fue hundiendo hasta que la moto venció. Esta fue la primera anécdota del viaje.
Habiendo desayunado y ya preparados, nos dirigimos al centro para empezar el día de turismo por la histórica Roma. Fue cuando pudimos comprobar de primera mano la loca conducción de los romanos. La circulación por Roma parecía una carrera, teniendo en cuenta que no había marcado en el asfalto los carriles.

Durante los tres días que pasamos en Roma, estuvimos visitando todos los lugares de interés de la ciudad del César, es decir, todos los monumentos y lugares típicos; el Coliseo, el Foro Romano, La Fontana di Trevi, la Plaza Navona, el Trestevere, el Vaticano, etc.



La última noche, antes de seguir con la ruta hacia San Marino, preparamos los mapas i parte del equipaje para salir bien temprano. Repasando lo poco que llevábamos de viaje nos dimos cuenta que ya teníamos algunas anécdotas acumuladas. Cayó una de nuestras motos, nos robaron las sillas plegables (la única comodidad que llevábamos), y nos multaron por estacionar en una plaza, además de una quemadura en la pierna por uno de los escapes de la Tuono.

Al día siguiente partimos hacia San Marino, queríamos visitar la costa Este de Italia, de donde provienen muchos pilotos de Moto GP, como Rossi, Dovi, de Angelis o Simoncelli. La verdad es que la ruta que hicimos tenía buenas carreteras, muy divertidas y con paisajes espectaculares.
Esperábamos encontrar un camping allí mismo, pero no nos fue posible encontrar uno en el pequeño Estado. Así que después de recorrer todo San Marino encima de las motos, y ya de noche, decidimos seguir hacia la costa para localizar uno lo más temprano posible para pasar la noche. Finalmente llegamos a Rimini, pueblo que nos recordó mucho al ambiente de Lloret de Mar en plena temporada de verano. Dormimos en uno de los campings ubicado en la avenida principal para al día siguiente ir a visitar Tavullia, el pequeño pueblo del 9 veces campeón del mundo de Motociclismo, lugar de peregrinaje de todo motero.
Al llegar a Tavullia, lo que más nos sorprendió fue ver por todas partes la gran cantidad de banderas, imágenes de cartón, 46’s, logos de Yamaha y todo aquello que podáis imaginar sobre Valentino Rossi. Debajo del campanario y justo al lado del Oficial club de fans del 46, vimos la pancarta de las 100 victorias que mostró al ganar el GP de Assen ’09.



De aquel pequeño pueblo nos dirigimos hacia Bolonia para visitar la fábrica-museo de Ducati. La mitad del recorrido lo hicimos lloviendo y decidimos dormir en un bungalow para poder secar las cosas y tenerlas listas para al día siguiente dirigirnos a Venecia. Así que nos instalamos y nos dirigimos a la casa de las Desmosedici, pero al llegar, nos esperaba una sorpresa. Cerrado por vacaciones. Nos sorprendió que en pleno agosto estuviera cerrado a todos los turistas, pero el guardia nos dijo que volviéramos en septiembre.
Después de la decepción fuimos a visitar Bolonia, ciudad industrial y sucia. La verdad es que no nos gustó demasiado, así que aprovechamos para descansar y sacarle provecho al Bungalow.

Al día siguiente nos esperaban 160 Km. de camino a Venecia, destino que nos hacía especial ilusión. Disfrutamos de buen clima y acampamos en un camping al lado del mar, a pocos metros de donde nos subiríamos al ferry que nos llevaría a la isla de los canales y las góndolas.
En Venecia estuvimos un día entero para visitar los puntos imprescindibles, como la plaza San Marco, subimos al Campanile, visitamos el Palacio Ducale, el puente del suspiro, y dimos una vuelta por todas las paradas para adquirir un par de mascaras típicas como decoración para nuestra casa.




Después de haber andado durante todo el día sin parar, nos subimos al ferry de vuelta al camping a preparar el equipaje de nuevo para al día siguiente volver a partir.
Aquel día recorrimos 310 Km. para llegar a la Nueva York medieval de la Toscana, San Gimignano. Es el pueblo con la mejor Heladería del Mundo, el pueblo con torres como rascacielos, uno de los pueblos que más nos gustó de la Toscana.
Al aproximarnos, encontramos un camping justo a los pies del pueblo, y allí es donde pasaríamos las siguientes 6 noches. Aquel sería nuestro último campamento base antes de regresar a casa.
Esos días por la Toscana disfrutamos del pacífico ambiente de la zona, visitando muchos pueblos encantadores, como Volterra, Siena (coincidiendo con la época del Palio, con su plaza lista por la organización de la carrera), San Gimignano, Pisa (donde un vendedor se interesó excesivamente por nuestras motos), Florencia y como no podía ser de otro modo, el Circuito Mundialista del Mugello. En definitiva, recorrimos unos 650 Km. por la bella Toscana.



El último día regresamos de nuevo a Civitavecchia para embarcar en el ferry que nos llevaría de vuelta a casa. Durante la espera en el puerto conocimos a otro motero, un vasco que viajaba sólo en una Teneré destartalada y que nos contaba que acababa de recorrer los Balcanes por caminos. Esto hizo más llevadero el viaje de vuelta, ya que pudimos compartir aventuras y experiencias vividas hasta aquel día y aprendimos muchas cosas de un experimentado motero.

Al llegar a la tarde siguiente al puerto de Barcelona, sólo nos quedaba despedirnos de nuestro nuevo colega y recorrer los últimos 30 Km. hasta casa, Granollers.
Para variar, ya habíamos empezado a plantearnos el siguiente destino; al año siguiente, Suiza y Austria.





23 de novembre del 2011

Còrsega 2009

Fitxa del viatge
Recorregut total: 2.370 km                         
Duració:  10 dies
Data: Agost 2009

L’Agost del 2009 vam decidir viatjar a Còrsega, lloc que ens feia especial il·lusió per la fama que tenen les seves carreteres i paisatges. Còrsega és una illa que pertany a França, però com passa a d’altres països, la població està dividida per ideologies polítiques, en aquest cas sentiment de pertinença francesa o italiana.

Dies abans de sortir vam preparar tot l’equipatge, la documentació, i vam fer les revisions pertinents a les motos. Familiars i amics que tenen experiència en viatjar amb moto ens van proporcionar el material que aleshores no teníem.

Així que el 5 d’agost ens vam llevar ben d’hora, vam fer cafè i vam començar les nostres vacances en direcció Toulon on agafaríem el nostre primer ferry. Teníem mig dia per fer 540km per arribar al port. En arribar-hi, encara faltaven unes hores perquè ens deixessin embarcar, així que vam dinar a una terrassa del passeig des de on podíem controlar les nostres motos carregades.



Un cop dins el ferry, amb les motos ben lligades, vam accedir a la planta i vam buscar un lloc on passar la nit ja que no teníem camarot. No l’havíem reservat perquè en aquells temps érem més joves i preferíem passar una nit incòmodes per disposar de més diners en la resta del viatge.
En arribar a Còrsega després de 12 hores de trajecte, vam baixar a buscar les motos i ens vam trobar la sobre-dipòsit oberta. Vam cometre l’error de deixar-la sense candau.

Des del port de Bastia vam emprendre ruta fins a Calvi. Als primers quilòmetres vam trobar molt de transit, però no ens va perjudicar gaire ja que una qualitat que tenen els francesos es la solidaritat cap als moteros. Estaven tots els cotxes aturats, però a mesura que ens anàvem apropant, maniobraven per deixar-nos passar com si fóssim una ambulància. Va ser increïble. Aquesta reacció l’hem anat comprovant sempre que hem passat per França.

Després d’uns 90km vam arribar al càmping "Marina" on passaríem la primera nit a l’illa. Havent acampat vam anar a visitar Calvi, un poblet emmurallat sobre el mar. Vam fer turisme fins al tard per acabar sopant a una de les tasques del carrer principal.



L’endemà vam tornar enrere per tal de rodejar tot el Cap Corse. Vam recórrer 270km de curves tancades i amb l’asfalt en males condicions. Aquesta ruta ens va portar tot el dia però va valer molt la pena per cada un dels paisatges que ens vam anar trobant. A mitja tarda vam fer una parada a Macinaggio, un poblet pescador. En obrir la maleta per agafar l’aigua ens vam adonar que ens havia vessat una ampolla de llet que portàvem per fer cafè. Podeu imaginar-vos l’olor a llet passada que ens va acompanyar la resta del viatge.


El dia següent vam carregar les motos i vam fer ruta cap a Ajaccio, 155km amb molta curva, carreteres estretes amb animals i molta calor. A Ajaccio només vam localitzar un càmping, però estava complert. Vam decidir continuar cap al sud en busca d’algun que estigués  lliure. Entravem a tots els que anàvem veient, però no érem els únics, molta gent estava en la mateixa situació. Semblava una carrera per ser el primer en arribar al proper.
Per fi en vam trobar un que ens deixava acampar si trobàvem algun espai. Com que vam arribar un grup de gent alhora, ens vam haver d’espavilar perquè no ens prenguessin el lloc. El càmping era tot de sorra, i la Mireia tenia molt poca experiència en aquest terreny. Amb les presses va deixar el casc al retrovisor, i quan es va posar en marxa aquest va caure. Va frenar i ella i la moto el van seguir per terra, però sense cap conseqüència. Tot i l’incident vam trobar un foradet per plantar la tenda.
Aquella nit vam fer anàlisi del que portàvem de viatge i vam decidir replantejar-lo. No volíem estar tot el dia sobre la moto sense poder fer una mica de turisme. Quan vam programar el viatge no havíem comptat que els quilòmetres costaven tant temps de recórrer. Tot Còrsega eren curves i la velocitat mitja era molt baixa.

El dia següent teníem previst visitar Ajaccio però el que vam veure el dia anterior mentre buscàvem càmping no ens va agradar, així que vam decidir marxar directament cap a Bonifacio. La ruta constava de 130km, alguns d’ells els vam fer per autovia. Per casualitat vam anar a parar al càmping "l’Araguina". En entrar vam veure que estava plegat de motos i ens hi vam quedar. Durant els tres dies que hi vam estar vam conèixer varies parelles moteres de diferents països.



L’endemà vam compartir ruta amb una de les parelles fins a Sartene, on ens vam acomiadar fent un cafè. Ells estaven fent la mateixa ruta que nosaltres però a l’inversa. Després de visitar el poble vam continuar fins a Porto-Vecchio, ciutat que molta gent ens havia recomanat pel seu turisme de luxe.
Tot el dia següent el vam invertir en estar per Bonifacio, va ser un dels llocs que més ens va agradar. Ens ho vam prendre amb calma, vam anar una estona a la platja, a passejar pel port i recórrer totes les paradetes de la ciutadella. A la nit, en tornar al centre, ens vam trobar de camí amb un concert de música tradicional on vam viure l’ambient festiu propi de Còrsega.


L’endemà al matí ja tocava recollir-ho tot per carregar les motos i marxar cap al centre de l’illa, per començar a fer ruta de tornada. Durant l’estona que carregàvem les motos van anar apareixent molts dels campistes per veure com organitzàvem tot el que dúiem sobre una Tuono i una Hornet. Realment, amb aquelles motos havíem de fer filigranes perquè tot estigués el seu lloc.
Vam marxar direcció Corte per buscar un càmping on passar la última nit. Aquesta part del viatge va ser la que menys vam gaudir, imaginem que era perquè veiem que s'acostava el final. En aquesta zona feia més fresca i es respirava ambient de tranquil·litat. No hi havia tant turisme i això va fer que un cop havíem recorregut tot el poble ens quedéssim al càmping fent uns beures i uns jocs de viatge que dúiem.

Al dia següent ens vam llevar baixos d’ànim, ja havien passat les vacances i havíem de tornar cap a Bastia per pujar al ferry que ens portaria a Toulon. Ens esperava el pitjor, la tornada. Com que el ferry sortia tard, vam fer una parada a Calacuccia, on vam veure la presa anclada a la muntanya.  La carretera que ens duria fins a Bastia va ser molt divertida, realment vam gaudir com a nens.
Un cop a Bastia, vam esperar-nos al port unes hores fins que el ferry va arribar. Anava en retard i durant l’espera vam fer amistat amb un matrimoni belga que viatjava amb una Kawasaki ZZR 1400.  
En arribar a Toulon, després de passar la nit dormint al terra del ferry, i tot i que encara ens faltaven unes hores per arribar a casa, els belgues ens van convidar a esmorzar per acabar de fer la xerrada.
Després d’acomiadar-nos, ens quedava travessar França, els mateixos 540km que vam recórrer a l’anada, però aquest cop, amb molta calor i amb el cansansi acumulat.
Al poc d'arribar a casa, ja pensàvem en les properes vacances, i tot i que els dos teníem en ment diferents destins, l’únic que teníem clar és que hi aniríem amb moto. Finalment vam arribar a un acord i el següent destí va ser: Itàlia.

Si voleu saber més sobre nosaltres, ens podeu trobar a Twitter i Facebook.








Córcega '09

En Agosto de 2009 decidimos recorrer Córcega, lugar que nos hacia especial ilusión por la fama que tienen sus carreteras y paisajes. Córcega es una isla que pertenece a Francia, pero como pasa en algunos países, la población está dividida por ideologías políticas, en este caso por el sentirse francés o italiano.


Días antes de salir preparamos el equipaje, la documentación i realizamos las revisiones pertinentes a nuestras motos. Familiares y amigos que tienen experiencia en viajar en moto, nos proporcionaron todo el material que entonces no teníamos.

Así que el 5 de Agosto madrugamos, tomamos café y empezamos nuestras vacaciones dirección Toulon, dónde embarcaríamos en un ferri con las motos por primera vez en nuestra vida. Aquel día nos esperaban 540km hasta el puerto. Al llegar, aun nos faltaban algunas horas para que pudiéramos embarcar, así que decidimos comer en una terraza del paseo marítimo, desde dónde podíamos vigilar nuestras motos cargadas.


Una vez dentro del ferri, con las motos bien atadas, accedimos al puente para buscar un lugar dónde pasar la noche, ya que no teníamos camarote. No lo reservamos porque en aquellos tiempos éramos más jóvenes y preferíamos pasar una noche incómodos para disponer de más dinero para el resto del viaje.
Al llegar a Córcega, después de 12 horas de trayecto, bajamos a buscar las motos y nos encontramos la bolsa sobre-depósito abierta. Cometimos el error de no ponerle candado.

Desde el puerto de Bastia emprendimos ruta hasta Calvi. En los primeros quilómetros encontramos mucho transito, pero no nos perjudico demasiado ya que una cualidad que tienen los Franceses es la solidaridad hacia los moteros. Estando todos los coches detenidos, iban maniobrando para dejarnos paso como si fuéramos una ambulancia, fue increíble. Esta reacción la hemos ido comprobando siempre que hemos pasado por Francia.

Después de unos 90km llegamos al camping “Marina” donde pasaríamos la primera noche en la isla. Una vez acampados fuimos a visitar Calvi, un pueblo amurallado sobre el mar. Hicimos turismo hasta tarde para terminar cenando en una de las tascas de la calle principal.


Al día siguiente retomamos el camino dirección a Bastia para recorrer todo el Cabo Corso. Recorrimos un total de 270km de curvas cerradas y asfalto en muy malas condiciones. Esta ruta nos llevó todo el día pero mereció la pena por cada uno de los paisajes que nos fuimos encontrando. A media tarde llegamos a Macinaggio, un pueblo pesquero. Cuando abrimos la maleta para coger una botella de agua, nos dimos cuenta de que se nos había abierto una de leche que compramos quilómetros antes para hacernos café. Podéis imaginaros el olor a leche pasada que nos acompañó el resto del viaje.


Al día siguiente cargamos las motos e hicimos ruta hacia Ajaccio, 155km con mucha curva, carreteras estrechas con animales y mucho calor. En Ajaccio sólo localizamos un camping, pero estaba completo. Decidimos seguir hacia el sur en busca de uno libre. Entrabamos a todos los que veíamos pero no éramos los únicos, mucha gente se encontraba en la misma situación. Aquello parecía una carrera para ser el primero en llegar al siguiente.
Por fin encontramos uno que nos dejaba acampar si encontrábamos algún espacio donde poner la tienda. Como llegamos un grupo de gente a la vez, tuvimos que darnos prisa para no perder el sitio. El camping era de arena, y Mireia no tenía experiencia en este terreno. Con las prisas, colocó el casco en el retrovisor de la moto, y al ponerse en marcha, este cayó, al frenar ella y la moto le siguieron por el suelo sin consecuencias. A pesar del incidente conseguimos localizar un hueco dónde poner la tienda.
Aquella noche hicimos análisis de lo que llevábamos de viaje i decidimos replantearlo. No queríamos pasar el día entero encima de la moto sin poder hacer un poco de turismo. Cuando programamos el viaje, no contamos en que los quilómetros requerían tanto tiempo de recorrer. Todas las carreteras de Córcega eran de curvas y la velocidad media resultaba muy baja.

Al día siguiente teníamos previsto visitar Ajaccio, pero lo que vimos el día anterior mientras buscábamos un camping no nos gustó, así que decidimos ir directamente a Bonifacio. La ruta constaba de 130km, algunos de ellos los hicimos por autovía. Por casualidad llegamos al camping “l’Araguina”. Al entrar vimos que estaba repleto de motos y nos quedamos. Durante los tres días que estuvimos pudimos conocer varias parejas moteras de diferentes países.


Al día siguiente compartimos ruta con una de las parejas hasta Sartene, donde nos despedimos con un café. Ellos estaban realizando la misma ruta que nosotros pero a la inversa. Después de visitar el pueblo seguimos hasta Porto-Vecchio, ciudad que mucha gente nos había recomendado por su turismo de lujo.
El siguiente día lo dedicamos a estar por Bonifacio, fue uno de los lugares que más nos gustó. Nos lo tomamos con calma, fuimos un rato a la playa, paseamos por el puerto y nos recorrimos todas las paradas de la ciudadela. Por la noche, al volver al centro, nos encontramos un concierto de música tradicional donde vivimos el ambiente festivo de Córcega.


Al día siguiente tocaba recogerlo todo para cargarlo en las motos y dirigirnos hacia el centro de la isla, ya haciendo ruta de vuelta. Mientras cargábamos las motos, fueron apareciendo campistas para observar como organizábamos todo el equipaje encima de una Tuono y una Hornet. Realmente, con aquellas motos teníamos que hacer virguerías para que todo encajara en su sitio.
Fuimos dirección Corte para buscar un camping dónde pasar la última noche. Esta fue la parte del viaje que menos disfrutamos, imaginamos que era porque veíamos que ya se acababa. En esta zona de Córcega refrescaba y se respiraba tranquilidad. No había tanto turismo y esto nos permitió que una vez recorrido todo el pueblo nos quedásemos al camping tomando algo y jugando a juegos de viaje que llevábamos.

Al siguiente día nos despertamos bajos de ánimo, ya habían pasado las vacaciones y debíamos volver hacia Bastia para subir de nuevo al ferri que nos devolvería a Toulon. Nos esperaba lo peor, la vuelta. Como el ferri zarpaba tarde, hicimos una parada en Calacuccia, donde pudimos ver la presa anclada en la montaña. La carretera que nos llevaría a Bastia fue muy divertida, realmente disfrutamos como niños.
Una vez allí, tuvimos que esperar unas horas para que llegara el ferri. Iba en retraso, y durante la espera, hicimos amistad con un matrimonio Belga que viajaba en una Kawasaki ZZR 1400. Al llegar a Toulon, después de pasar la noche durmiendo por los suelos del ferri, y aunque nos faltaban unas horas para llegar a casa, los Belgas nos invitaron a desayunar para charlar un rato más.
Después de despedirnos, aún nos quedaba cruzar Francia, los mismos 540km que recorrimos a la ida, pero esta vez, con mucho calor y con el cansancio acumulado.

Al llegar por fin a casa, ya pensábamos en las siguientes vacaciones, pero a pesar de que los dos teníamos en mente diferentes destinos, lo único que teníamos claro era que iríamos en moto. Finalmente nos pusimos de acuerdo y el siguiente destino fue: Italia.

Si queréis saber más sobre nosotros, nos podeis encontrar en Twitter y Facebook.

13 de novembre del 2011

1er Viatge: Teruel i Cuenca 2008

Fitxa del viatge

Recorregut total: 1600km
Duració: 5 dies
Data: agost 2008

Repassant els viatges que hem fet els últims anys, i que us explicarem properament en aquest blog, ens hem adonat que l'experiència és un grau. Vam començar viatjant com uns principiants, sense saber molt bé com organitzar-nos, com preparar les rutes, com equipar-nos per les diferents situacions climàtiques, en definitiva, tot el que comporta viatjar amb moto. Però mica en mica n’hem anat aprenent i ara ja no hi ha marxa enrere,  la nostra vida gira entorn les motos.

L'Agost del 2008 ens vam proposar fer el primer viatge junts amb moto. Tot i que el Sergi ja portava uns quants quilòmetres a l'esquena, la Mireia feia tant sols dos mesos que s'havia comprat la seva primera moto. Teníem 5 dies per gaudir i vam decidir que visitar Teruel i Cuenca era una bona opció.

Vam sortir un divendres a la tarda direcció a Andorra, on vam passar la primera nit per l'endemà recollir el bagster per la Hornet. Tant bon punt va estar muntat, vam començar la ruta d'uns 490km cap a Bronchales, poble situat a la Sierra de Albarracín. Recordem que aquell dia va ser molt emocionant però també molt dur. Quan portàvem uns 300km va començar a fer molt de vent, estàvem envoltats de camps immensos i les motos se'ns desplaçaven d'un cantó a l'altre del carril. Degut a la poca experiència, vam arribar al càmping esgotats, així que vam plantar la tenda i vam sopar allà mateix on hi havia un ambient molt familiar.



L'endemà vam anar a visitar Teruel i després de fer una mica de turisme, vam dinar a una de les terrasses de la plaça del torico. Després de dinar vam continuar passejant fins al vespre que vam tornar al càmping per dutxar-nos i descansar per l'endemà.

Ens vam llevar ben d'hora per anar a Cuenca, una ruta de 125km amb alguns trams revirats molt divertits. En arribar-hi vam anar a veure les "Casas Colgantes", tot i que degut a un incident amb un individu no ens hi vam estar l'estona que ens hauria agradat. Després de passar el dia visitant la ciutat, la tornada fins al nostre punt base es va fer esgotadora. En aquell punt del viatge estàvem tant cansats que en un parell d'ocasions vam haver de parar a descansar i plantejar-nos si realment valia la pena viatjar amb moto. Evidentment, aquests pensaments van desaparèixer al cap d'uns minuts i l’únic que volíem era més, més moto.



L’últim dia ens esperaven 500km fins a casa, però són els que més vam disfrutar de tot el viatge, ja que vam deixar de banda totes les queixes i pors que se’ns havien apoderat. Va ser en aquell moment que vam capgirar les nostres percepcions i  durant el trajecte a casa ja ens plantejàvem el següent destí; Còrsega.

P.D. Donem fe que Teruel Existe.




Repasando los viajes que hemos realizado estos últimos años, y que os contaremos próximamente en este blog, nos hemos dado cuenta de que la experiencia es muy importante. Empezamos viajando como unos auténticos principiantes, sin saber muy bien cómo organizarnos, como preparar las rutas, como equiparnos para las diferentes situaciones climáticas, en definitiva, todo lo que conlleva viajar en moto. Pero poco a poco hemos ido aprendiendo y ahora ya no hay marcha atrás, nuestra vida gira alrededor de las motos.

En Agosto de 2008, nos propusimos realizar nuestro primer viaje juntos en moto. A pesar de que Sergi ya llevaba unos cuantos quilómetros en su espalda, Mireia hacía tan solo dos meses que se había comprado su primera moto. Teníamos 5 días para disfrutar, y decidimos que visitar Teruel y Cuenca era una buena opción.

Salimos un viernes por la tarde dirección Andorra, dónde pasamos la primera noche para al día siguiente recoger el bagster para la Hornet. Una vez montado, empezamos la ruta de unos 490 km hacia Bronchales, pueblo ubicado en la Sierra de Albarracín. Recordamos que aquel día fue muy emocionante pero a la vez muy duro. Cuando llevábamos unos 300 km empezó a soplar viento, estábamos rodeados de inmensos campos y las motos se tambaleaban de un lado al otro del carril. Debido a la poca experiencia, llegamos al camping agotados, así que plantamos la tienda y nos quedamos allí mismo a cenar, dónde encontramos un ambiente muy familiar.



Al día siguiente, fuimos a visitar Teruel, y después de hacer un poco de turismo, comimos en una de las terrazas situadas en la plaza del Torico. Después de la comida seguimos paseando hasta el atardecer que regresamos al camping para darnos una ducha y descansar para el día siguiente.

Madrugamos para salir hacia Cuenca, una ruta de 125km con algunos tramos revirados muy divertidos. Tan solo llegar, nos dirigimos directamente a visitar las casas colgantes, pero debido a un incidente con un individuo no nos pudimos quedar el tiempo que nos hubiera gustado. Después de pasar el día visitando la ciudad, la vuelta a nuestro punto base se hizo agotadora. En aquel punto del viaje, estábamos tan cansados que tuvimos que parar en un par de ocasiones a descansar y plantearnos si realmente merecía la pena viajar en moto. Evidentemente, estos pensamientos desaparecieron en unos minutos y lo único que deseábamos era más, más moto.



Al último día nos esperaban 500km para llegar a casa, pero son los que más disfrutamos de todo el viaje, ya que dejamos de banda todas las quejas y miedos que se habían apoderado de nosotros. Fue en ese momento cuando le dimos la vuelta a nuestras percepciones y durante el trayecto ya nos planteábamos nuestro siguiente destino; Córcega

P.D. Damos fe de que Teruel Existe

4 de novembre del 2011

Benviguts al Blog 2 Motos en Ruta / Bienvenidos al Blog 2 Motos en Ruta

Us donem la benvinguda al blog 2 Motos en Ruta. Som la Mireia i el Sergi, dos granollerins aficionats a les motos.
La Mireia té 25 anys i en fa 4 que va en moto, concretament amb una Honda CB600F Hornet, la seva primera i única moto fins el moment.
El Sergi té 28 anys i en fa 7 que va en moto. Va començar amb una Vespa TX200, passant per una Yamaha FZ6N, una Aprilia Tuono 1000R i actualment va amb una BMW R1200GS.
En aquest blog tenim previst explicar-vos les nostres aventures i experiències en el món de les dues rodes, especialment els nostres viatges per arreu del món.
A partir d'aquest moment començarem a publicar el que hem anat fent aquests darrers anys i anirem actualitzant a mesura que anem fent. 
Si ens voleu contactar per qualsevol motiu, escriviu-nos a dosmotosenruta@gmail.com


Esperem que us agradi, ens veiem a la carretera.


Os damos la bienvenida al blog 2 Motos en Ruta. Somos Mireia y Sergi de Granollers, aficionados a las motos.
Mireia tiene 25 años y hace 4 que va en moto, concretamente en una Honda CB600F Hornet, su primera y única moto hasta el momento.
Sergi tiene 28 años y hace 7 que va en moto. Empezó con una Vespa TX200, pasando por una Yamaha FZ6N, una Aprilia Tuono 1000R y actualmente va en una BMW R1200GS.
En este blog tenemos previsto explicaros nuestras aventuras y experiencias en el mundo de las dos ruedas, especialmente nuestros viajes por el mundo.
A partir de este momento empezaremos a publicar lo que hemos hecho durante los últimos años e iremos actualizando futuras salidas.
Si quereis contactarnos para cualquier cosa, escribidnos a dosmotosenruta@gmail.com


Esperamos que os guste, nos vemos en la carretera.