Fitxa del viatge
Recorregut total: 2.014 km
Duració: 16 dies
Data: Agost 2010
L’agost del 2010 vam començar les nostres vacances embarcant al ferry direcció a Civitavecchia. Allà començaria la ruta de 16 dies i 2.000 Km per Itàlia amb les nostres motos.
Vam arribar al port de destí a les 20h del vespre i d’allà ens vam dirigir cap a Roma, els primers 80 Km en terres Italianes.
L’endemà, al llevar-nos i obrir la tenda, el primer que vam veure va ser la imatge de la Touno reposant al terra, això és el que passa per no calçar la moto en terreny de sorra. Amb la humitat de la nit, la pota de cabra es va anar ensorrant fins que la moto va vèncer. Aquesta va ser la primera anècdota del viatge.
Una vegada ben esmorzats i preparats, ens vam dirigir al centre per començar el dia de turisme per la històrica Roma. Va ser quan vam poder comprovar de primera mà la boja conducció dels romans. La circulació a Roma ciutat semblava una carrera, i més tenint en compte que no hi havia separació de carrils a l’asfalt.
Durant els tres dies que vam passar a Roma, vam visitar tots els llocs d’interès de la ciutat del César, és a dir, tots els monuments i llocs típics de la ciutat; el Coliseu, el Foro Romà, La Fontana di Trevi, la Plaça Navona, el Trastevere, el Vaticà,etc.
La última nit, abans d’emprendre ruta de nou, vam preparar els mapes i part de l’equipatge per sortir ben d’hora. Fent repàs del que portàvem de viatge ens vam adonar que ja ens havien passat varies coses. Va caure una de les motos, ens van robar les dos cadires plegables (única comoditat que dúiem) i ens havien multat per aparcar les motos a una plaça, a més d’una bona cremada a la cama amb un dels escapes de la Tuono.
L’endemà vam marxar cap a San Marino, volíem visitar la costa Est d’ Itàlia, d’on provenen molts pilots de Moto GP, com Rossi, Dovi, de Angelis o Simoncelli. La veritat és que la ruta que vam fer tenia bones carreteres, molt divertides i amb paisatges espectaculars.
Esperàvem trobar un càmping a allà mateix, però no va ser possible localitzar-ne cap en el petit Estat. Així que després de fer varis tombs, i ja de nit, vam decidir seguir cap a la costa per localitzar el més aviat possible un lloc on passar la nit. Finalment vam arribar a Rimini, poble que ens va recordar molt a l’ambient de Lloret de Mar en plena temporada d’estiu. Vam dormir en un dels càmpings de l’avinguda principal per l’endemà anar a visitar Tavullia, el petit poble del 9 vegades campió del món de Motociclisme, lloc de peregrinatge de tot motero.
En arribar a Tavullia, el què ens va sorprendre va ser veure per tot arreu la gran quantitat de banderes, imatges de cartró, 46’s, logos de Yamaha i tot el què us pugueu imaginar sobre Valentino Rossi. Sota el campanar, just al costat de l’Oficial club de fans del 46, vam veure la pancarta de les 100 victòries que ell va mostrar en vèncer el GP d’Assen ‘09.
D’aquell poblet ens vam dirigir cap a Bolonia per visitar la fàbrica-museu de Ducati. La meitat del recorregut el vam fer plovent i vam decidir dormir en un bungalow per poder secar les coses i tenir-les a punt per l’endemà anar cap a Venècia. Així que ens vam instal·lar, ens vam dirigir a la visita de la casa de les Desmosedici, però en arribar, ens esperava una sorpresa. Tancat per vacances. Ens va sobtar molt que en ple mes d’agost estigués tancat a tots els turistes, però el guàrdia ens va dir que tornéssim al setembre.
Després de la decepció vam visitar Bolonia, ciutat industrial i bruta. No ens va agradar massa així que vam aprofitar per descansar i treure-li profit al Bungalow.
Al dia següent ens esperaven 160 km per anar cap a Venècia, destí que ens feia especial il·lusió. Vam gaudir d’un bon clima i vam acampar a un càmping al costat del mar, just a pocs metres d’on agafaríem el ferry que ens duria a l’illa dels canals i les gòndoles.
A Venècia vam estar-hi un dia sencer per visitar els punts imprescindibles, com la Plaça Sant Marco, pujar al Campanile, entrar al Palau Ducale, el pont dels sospirs i fer una volta per totes les paradetes per tal d’ adquirir un parell de màscares típiques com a decoració per casa.
Després d’haver caminat durant tot el dia sense parar, vam agafar el ferry que ens tornava al càmping, i vam preparar de nou tot l’equipatge per l’endemà tornar a marxar.
Després d’haver caminat durant tot el dia sense parar, vam agafar el ferry que ens tornava al càmping, i vam preparar de nou tot l’equipatge per l’endemà tornar a marxar.
Aquell dia faríem 310 km per arribar a la Nova York medieval de la Toscana, Sant Gimignano. És el poble amb la millor Gelateria del Món, el poble amb torres com gratacels, un dels pobles que més ens va agradar de la Toscana.
Quan ens hi vam aproximar, vam trobar un càmping justament als peus del poble, i allà ens hi vam passar les següents 6 nits, fent així l’ últim camp base abans de tornar a casa.
Aquests dies per la Toscana vam gaudir de l’ambient pacífic i tranquil de la zona i vam visitar molts pobles encantadors, com Volterra, Siena (coincidint amb l’època del Pàlio, amb tota la plaça preparada per l’organització de la cursa), Sant Gimignano, Pisa (on un venedor es va interessar excessivament per les nostres motos), Florència i com no pudia ser d’una altre manera, el Circuit Mundialista del Mugello. En total, vam recórrer uns 650km per la bella Toscana.
L’últim dia vam tornar altre cop a Civitavecchia per embarcar al ferry que ens duria a casa. Durant l’espera al port vam conèixer un altre motero, un basc que viatjava sol amb una Teneré destartalada i que ens va explicar que acabava de recórrer els Balcans per pista. Això ens va fer més amè el viatge de tornada, ja que vam poder compartir aventures i experiències viscudes fins aquell dia i vam aprendre moltes coses d’un experimentat motard.
En arribar a la tarda següent al port de Barcelona, només ens faltava despedir-nos del nostre nou conegut i recórrer els 30 últims Km fins a casa, Granollers.
Per variar, ja havíem començat a parlar sobre el següent destí; l’any vinent, Suïssa i Àustria.
En agosto de 2010 empezamos nuestras vacaciones embarcándonos con nuestras motos al ferry que nos llevaría a Civitavecchia. Desde allí haríamos ruta durante los próximos 16 días y 2.000 Km. por Italia.
Llegamos al puerto de destino a las 20h de la tarde desde donde nos dirigimos hasta Roma, eran nuestros primeros 80 Km. en tierras italianas.
Al día siguiente, al despertarnos y abrir la tienda, lo primero que vimos fue la imagen de la Tuono reposando en el suelo, esto es lo que pasa por no asegurar la moto en la tierra. Con la humedad de la noche, la pata de cabra se fue hundiendo hasta que la moto venció. Esta fue la primera anécdota del viaje.
Habiendo desayunado y ya preparados, nos dirigimos al centro para empezar el día de turismo por la histórica Roma. Fue cuando pudimos comprobar de primera mano la loca conducción de los romanos. La circulación por Roma parecía una carrera, teniendo en cuenta que no había marcado en el asfalto los carriles.
Durante los tres días que pasamos en Roma, estuvimos visitando todos los lugares de interés de la ciudad del César, es decir, todos los monumentos y lugares típicos; el Coliseo, el Foro Romano, La Fontana di Trevi, la Plaza Navona, el Trestevere, el Vaticano, etc.
La última noche, antes de seguir con la ruta hacia San Marino, preparamos los mapas i parte del equipaje para salir bien temprano. Repasando lo poco que llevábamos de viaje nos dimos cuenta que ya teníamos algunas anécdotas acumuladas. Cayó una de nuestras motos, nos robaron las sillas plegables (la única comodidad que llevábamos), y nos multaron por estacionar en una plaza, además de una quemadura en la pierna por uno de los escapes de la Tuono.
Al día siguiente partimos hacia San Marino, queríamos visitar la costa Este de Italia, de donde provienen muchos pilotos de Moto GP, como Rossi, Dovi, de Angelis o Simoncelli. La verdad es que la ruta que hicimos tenía buenas carreteras, muy divertidas y con paisajes espectaculares.
Esperábamos encontrar un camping allí mismo, pero no nos fue posible encontrar uno en el pequeño Estado. Así que después de recorrer todo San Marino encima de las motos, y ya de noche, decidimos seguir hacia la costa para localizar uno lo más temprano posible para pasar la noche. Finalmente llegamos a Rimini, pueblo que nos recordó mucho al ambiente de Lloret de Mar en plena temporada de verano. Dormimos en uno de los campings ubicado en la avenida principal para al día siguiente ir a visitar Tavullia, el pequeño pueblo del 9 veces campeón del mundo de Motociclismo, lugar de peregrinaje de todo motero.
Al llegar a Tavullia, lo que más nos sorprendió fue ver por todas partes la gran cantidad de banderas, imágenes de cartón, 46’s, logos de Yamaha y todo aquello que podáis imaginar sobre Valentino Rossi. Debajo del campanario y justo al lado del Oficial club de fans del 46, vimos la pancarta de las 100 victorias que mostró al ganar el GP de Assen ’09.
De aquel pequeño pueblo nos dirigimos hacia Bolonia para visitar la fábrica-museo de Ducati. La mitad del recorrido lo hicimos lloviendo y decidimos dormir en un bungalow para poder secar las cosas y tenerlas listas para al día siguiente dirigirnos a Venecia. Así que nos instalamos y nos dirigimos a la casa de las Desmosedici, pero al llegar, nos esperaba una sorpresa. Cerrado por vacaciones. Nos sorprendió que en pleno agosto estuviera cerrado a todos los turistas, pero el guardia nos dijo que volviéramos en septiembre.
Después de la decepción fuimos a visitar Bolonia, ciudad industrial y sucia. La verdad es que no nos gustó demasiado, así que aprovechamos para descansar y sacarle provecho al Bungalow.
Al día siguiente nos esperaban 160 Km. de camino a Venecia, destino que nos hacía especial ilusión. Disfrutamos de buen clima y acampamos en un camping al lado del mar, a pocos metros de donde nos subiríamos al ferry que nos llevaría a la isla de los canales y las góndolas.
En Venecia estuvimos un día entero para visitar los puntos imprescindibles, como la plaza San Marco, subimos al Campanile, visitamos el Palacio Ducale, el puente del suspiro, y dimos una vuelta por todas las paradas para adquirir un par de mascaras típicas como decoración para nuestra casa.
Después de haber andado durante todo el día sin parar, nos subimos al ferry de vuelta al camping a preparar el equipaje de nuevo para al día siguiente volver a partir.
Después de haber andado durante todo el día sin parar, nos subimos al ferry de vuelta al camping a preparar el equipaje de nuevo para al día siguiente volver a partir.
Aquel día recorrimos 310 Km. para llegar a la Nueva York medieval de la Toscana, San Gimignano. Es el pueblo con la mejor Heladería del Mundo, el pueblo con torres como rascacielos, uno de los pueblos que más nos gustó de la Toscana.
Al aproximarnos, encontramos un camping justo a los pies del pueblo, y allí es donde pasaríamos las siguientes 6 noches. Aquel sería nuestro último campamento base antes de regresar a casa.
Esos días por la Toscana disfrutamos del pacífico ambiente de la zona, visitando muchos pueblos encantadores, como Volterra, Siena (coincidiendo con la época del Palio, con su plaza lista por la organización de la carrera), San Gimignano, Pisa (donde un vendedor se interesó excesivamente por nuestras motos), Florencia y como no podía ser de otro modo, el Circuito Mundialista del Mugello. En definitiva, recorrimos unos 650 Km. por la bella Toscana.
El último día regresamos de nuevo a Civitavecchia para embarcar en el ferry que nos llevaría de vuelta a casa. Durante la espera en el puerto conocimos a otro motero, un vasco que viajaba sólo en una Teneré destartalada y que nos contaba que acababa de recorrer los Balcanes por caminos. Esto hizo más llevadero el viaje de vuelta, ya que pudimos compartir aventuras y experiencias vividas hasta aquel día y aprendimos muchas cosas de un experimentado motero.
Al llegar a la tarde siguiente al puerto de Barcelona, sólo nos quedaba despedirnos de nuestro nuevo colega y recorrer los últimos 30 Km. hasta casa, Granollers.
Para variar, ya habíamos empezado a plantearnos el siguiente destino; al año siguiente, Suiza y Austria.